5 research outputs found

    Estudio de los bancos explotables de Donax trunculus y Chamelea gallina en el sector sur del Golfo de Valencia y factores ambientales que influyen en su abundancia

    Full text link
    Tesis por compendio[ES] Las playas arenosas son ambientes muy dinámicos e inestables que presentan una gran variedad de formas de vida y en algunas zonas una gran productividad. En el golfo de Valencia, encontramos dos especies de bivalvos con elevado interés comercial, como son Donax trunculus y Chamelea gallina, los cuales forman parte del mismo métier. Gandia es un área clave para la pesquería artesanal de ambas especies en el golfo de Valencia. No obstante, en la última década las capturas de ambas especies han sufrido una fuerte disminución, lo que condujo al cierre de la pesquería en junio de 2015. Por ello, el objetivo principal de la presente tesis fue analizar la pesquería del métier compuesto por D. trunculus y C. gallina en el área de trabajo de la Cofradía de Pescadores de Gandia, que abarca desde Tavernes de la Valldigna a Denia, hasta su cierre, la evolución de las poblaciones de D. trunculus tras el mismo, así como los factores ambientales que pudieron afectar a los bancos de ambas especies y del resto de organismos de la biocenosis del sublitoral de playas arenosas. En Gandia, las capturas, la flota pesquera y CPUE del métier estudiado, en el que domina D. trunculus, sufrieron una fuerte disminución durante el período 2004-2014, volviéndose más abrupta a partir de los años 2009 y 2010. Las capturas de D. trunculus disminuyeron de 100 000 kg en 2004 a 1600 kg en 2014, y de 21 000 en el 2007 a 800 en el 2014 para C. gallina. Además, esta pesquería presentó una marcada estacionalidad con incrementos de captura en primavera-verano y una mayor presión pesquera en las zonas ubicadas al sur del puerto de Gandia. Los parámetros de crecimiento de D. trunculus obtenidos mostraron algunas diferencias con los estudios de otras áreas geográficas, destacando que los valores obtenidos para la longitud asintótica y la constante de crecimiento en el año 2015 fueron más bajos que los obtenidos 25 años antes en la misma región. Además, la población de D. trunculus mostró una distribución diferencial de tamaños entre las profundidades y un período de reclutamiento en verano. La fauna bentónica mostró una clara zonación batimétrica definida fundamentalmente por el tamaño medio del sedimento y la cantidad de materia orgánica. Se encontró una comunidad dominada por un mayor tamaño de grano medio y menor contenido en materia orgánica, en la zona más somera y turbulenta, en la que dominó en biomasa el bivalvo D. trunculus. Y otra comunidad sujeta al mayor contenido de materia orgánica en el sedimento y un tamaño de grano más fino, presente a mayor profundidad, en la que los fondos son más estables, dominada por poliquetos depositívoros y en la que se desarrolla C. gallina. La macrofauna bentónica siguió una pauta temporal con máximos de abundancia en verano que no fue tan patente en D. trunculus y C. gallina debido a su explotación. Los valores de densidad y biomasa obtenidos dos años después del cierre, no solo mostraron que no había habido una recuperación de la población, sino también que la situación había empeorado. Por lo tanto, el cierre de la pesquería no tuvo el efecto deseado a corto plazo. La sobreexplotación que sufrieron los bancos de D. trunculus y C. gallina podría haber agravado los efectos adversos provocados por otros factores dificultando así la recuperación de las poblaciones. Finalmente, es importante destacar que las deficiencias en los planes de manejo de esta pesquería propiciaron la sobreexplotación y que el cierre de la pesquería ya colapsada no permitió su recuperación a corto plazo.[CA] Les platges arenoses són ambients molt dinàmics i inestables que presenten una gran varietat de formes de vida i en algunes zones una gran productivitat. En el golf de València, trobem dues espècies de bivalves amb elevat interès comercial, com són Donax trunculus i Chamelea gallina, els quals formen part del mateix métier. Gandia és una àrea clau per a la pesqueria artesanal de les dues espècies al golf de València. No obstant això, en l'última dècada les captures de les dues espècies han patit una forta disminució, el que va conduir al tancament de la pesqueria al juny de 2015. Per això, l'objectiu principal de la present tesi va ser analitzar la pesqueria del métier compost per D. trunculus i C. gallina a l'àrea de treball de la Confraria de Pescadors de Gandia, que va des de Tavernes de la Valldigna a Dénia, fins al seu tancament, l'evolució de les poblacions de D. trunculus després del mateix, així com els factors ambientals que van poder afectar els bancs d'ambdues espècies i de la resta d'organismes de la biocenosi del sublitoral de platges arenoses. A Gandia, les captures, la flota pesquera i CPUE del métier estudiat, en què domina D. trunculus, van patir una forta disminució durant el període 2004-2014, tornant-se més abrupta a partir dels anys 2009 i 2010. Les captures de D. trunculus van disminuir de 100 000 kg en 2004 a 1600 kg al 2014, i de 21 000 en 2007 a 800 al 2014 per a C. gallina. A més, aquesta pesqueria va presentar una marcada estacionalitat amb increments de captura en primavera-estiu i una major pressió pesquera a les zones situades al sud del port de Gandia. Els paràmetres de creixement de D. trunculus obtinguts van mostrar algunes diferències amb els estudis d'altres àrees geogràfiques, destacant que els valors obtinguts per a la longitud asimptòtica i la constant de creixement en l'any 2015 van ser més baixos que els obtinguts 25 anys abans a la mateixa regió. A més, la població de D. trunculus va mostrar una distribució diferencial de grandàries entre les profunditats i un període de reclutament a l'estiu. La fauna bentònica va mostrar una clara zonació batimètrica definida fonamentalment per la grandària mitja del sediment i la quantitat de matèria orgànica. Es va trobar una comunitat dominada per una major grandària de gra mitjà i menor contingut en matèria orgànica, a la zona més somera i turbulenta, en la que va dominar en biomassa el bivalve D. trunculus. I una altra comunitat subjecta al major contingut de matèria orgànica en el sediment i una mida de gra més fi, present a més profunditat, en la qual els fons són més estables, dominada per poliquets depositívoros i en la que es desenvolupa C. gallina. La macrofauna bentònica va seguir una pauta temporal amb màxims d'abundància a l'estiu que no va ser tan patent en D. trunculus i C. gallina a causa de la seva explotació. Els valors de densitat i biomassa obtinguts dos anys després del tancament, no només van mostrar que no hi havia hagut una recuperació de la població, sinó també que la situació havia empitjorat. Per tant, el tancament de la pesqueria no va tenir l'efecte desitjat a curt termini. La sobreexplotació que van patir els bancs de D. trunculus i C. gallina podria haver empitjorat els efectes adversos provocats per altres factors dificultant així la recuperació de les poblacions. Finalment, és important destacar que les deficiències en els plans de gestió d'aquesta pesqueria van propiciar la sobreexplotació i que el tancament de la pesquera ja col·lapsada no va permetre la seva recuperació a curt termini.[EN] Sandy beaches are very dynamic and unstable environments that present a wide variety of life forms and in some areas high productivity. In the Gulf of Valencia, we can find two species of bivalves with high commercial interest, such as Donax trunculus and Chamelea gallina, which are part of the same métier. Gandia is a key area for the artisanal fishery of both species in the Gulf of Valencia. However, in the last decade the catches of both species have suffered a sharp decrease, which led to the closure of the fishery in June 2015. Therefore, the main objective of this thesis was to analyse the méterier composed by D. trunculus and C. gallina in the Gandia Fishermen's Guild work area, which covers from Tavernes de la Valldigna to Denia, until its closure, the evolution of the populations of D. trunculus after it, as well as the environmental factors which could affect the beds of both species and the rest of the sublittoral organisms of the sandy beach. In Gandia, the catches, the fishing fleet and CPUE of the studied métier, in which D. trunculus dominates, suffered a sharp decrease during the period 2004-2014, becoming more abrupt from 2009 and 2010. The catches of D. trunculus decreased from 100 000 kg in 2004 to 1600 kg in 2014, and for C. gallina from 21 000 in 2007 to 800 in 2014. In addition, this fishery showed a marked seasonality with catches and fishing effort peaks in spring-summer and greater fishing pressure in the areas located south of Gandia Port. The growth parameters of D. trunculus obtained showed some differences to other studies from different geographical areas, highlighting that the values obtained for asymptotic length and growth constant in 2015 were lower than those obtained 25 years earlier in the same region. In addition, the population of D. trunculus showed size differential distribution between depths and a period of recruitment in summer. The benthic fauna showed a clear bathymetric zonation explained primarily by the mean grain size of the sediment and the amount of organic matter. A community was found dominated by a larger mean grain size and lower organic matter content, in the shallowest and turbulent zone, in which the bivalve D. trunculus dominated in biomass. And another community related to the higher content of organic matter in the sediment and a finer grain size present in greater depth, in which the bottom is more stable, dominated by deposit feeder polychaetes and in which C. gallina develops. The macrobenthic fauna showed a temporary pattern with highs abundances in summer that was not so evident in D. trunculus and C. gallina due to its exploitation. The density and biomass values obtained two years after the closure, not only showed that there had not been a population recovery, but also that the situation had worsened. Therefore, the closure of the fishery had not had the desired effect in the short term. The overexploitation suffered in D. trunculus and C. gallina beds could have aggravated the adverse effects caused by other factors, thus hindering the recovery of populations. Finally, it is important to note that the deficiencies in the fishery's management plans led to overexploitation and that the closure of the already collapsed fishery did not allow its recovery in the short term.Escrivá Perales, J. (2019). Estudio de los bancos explotables de Donax trunculus y Chamelea gallina en el sector sur del Golfo de Valencia y factores ambientales que influyen en su abundancia [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/134365TESISCompendi

    Análisis de tres procesos de capacitación en agroecología en la sierra y costa de Ecuador

    Full text link
    El siguiente proyecto se desarrolló en la Sierra y la Costa de Ecuador, debido a la concesión de una beca MERIDIES-Cooperación por el Centro de Cooperación al Desarrollo (CCD) de la Universidad Politécnica de Valencia. Éste estableció contacto con la Fundación Heifer Ecuador para la realización de prácticas entre los meses de julio y diciembre del 2010, dentro del marco de trabajo establecido por la misma Fundación. Dichas prácticas se realizaron en base a la necesidad de Heifer Ecuador en sistematizar las experiencias de Capacitación en Agroecología que había llevado a cabo en tres zonas de Ecuador. Cada una de las capacitaciones/escuelas estaban enmarcadas dentro de proyectos diferentes debido a que, como comentaré más adelante, participaron diferentes organizaciones de las regiones de la Sierra Norte (Cayambe y Pedro Moncayo), Sierra Centro (Guamote, Colta y Riobamba) y la Costa Sur (Los Ríos y Guayas).Escrivá Perales, J. (2011). Análisis de tres procesos de capacitación en agroecología en la sierra y costa de Ecuador. Universitat Politècnica de València. http://hdl.handle.net/10251/13864Archivo delegad

    Design and development of low cost smart turbidity sensor for water quality monitoring in fish farms

    Full text link
    [EN] Turbidity monitoring is necessary in many cases and several sensors have been developed for this purpose. However, in some cases to quantify the turbidity it is not enough and its characterization is necessary. In fish farms, the increase of sedimentary or phytoplanktonic turbidity requires different actions to prevent further damages. For this reason, a sensor able to differentiate between turbidity sources is necessary. In this paper, a turbidity sensor able to distinguish different types of turbidity is designed, developed and calibrated. The sensor is based on the Beer-Lambert law and it uses four LEDs as light sources with different wavelengths. The sensing elements are located at 180° of the light sources and consist of a photodiode and a photoresistor, sensitive to infrared and visible wavelengths respectively. For the calibration process different turbidity sources were employed, Isochrysis galbana, Tetraselmis chuii and sediment. The results show that it is possible to determine the turbidity using the infrared light and to characterize the origin of that turbidity with the red light. An algorithm was created in order to create a method to process the data from each sample to obtain the turbidity, the origin of this turbidity and the concentration of the turbidity source. With this algorithm, we can create a smart turbidity sensor for water quality monitoring. Our main application is focused on monitoring the water input in fish farm facilities; however, this smart sensor will be useful in many other areas.This work has been partially supported by the "Ministerio de Educacion, Cultura y Deporte", through the "Ayudas para contratos predoctorales de Formacion del Profesorado Universitario FPU (Convocatoria 2014)". Grant number FPU14/02953. This work has been partially supported by the "Conselleria de Educacion, Investigacion, Cultura y Deporte", through the "Subvenciones para la contratacion de personal investigador de caracter (Convocatoria 2017)".Grant number ACIF/2017/069.Parra-Boronat, L.; Rocher-Morant, J.; Escrivá-Perales, J.; Lloret, J. (2018). Design and development of low cost smart turbidity sensor for water quality monitoring in fish farms. Aquacultural Engineering. 81:10-18. https://doi.org/10.1016/j.aquaeng.2018.01.004S10188

    Distribució i abundància de la macrofauna marina de les platges de Gandia. Diagnòstic de la problemàtica actual

    Full text link
    [CA] A simple vista sembla que els fons de les platges arenoses són immensos deserts que no alberguen organismes, no obstant això, són capaços de presentar una elevada riquesa i di­versitat d'especies (Terradas et al., 1989). Aquest substrat arenós és ocupat per organismes que habiten en la superficie del sediment i que anomenem epifauna, i per l' endofauna, composta per organismes que viuen dins del mateix sediment, ja siga soterrats, dins de tubs o construint galeries (Augier, 2007). D'aquests dos tipus d'organismes l'endofauna és la més representativa en aquests tipus de platges, en formen part els anel-lids i en eriçons menor mesura els mol·luscs (bivalves i gasteropodes), crustacis i equinoderms (i estreles de mar), que componen el que anomenem macrobentos (organismes majors de 0.5 mm) (Gray i Elliot, 2009).Escrivá Perales, J. (2014). Distribució i abundància de la macrofauna marina de les platges de Gandia. Diagnòstic de la problemàtica actual. Revista de la Safor. (5):147-160. http://hdl.handle.net/10251/162912147160

    Distribución y abundancia de macrofauna bentónica del infralitoral somero

    Full text link
    Las diferentes características físicas, químicas y biológicas que presentan las playas arenosas, van a estar condicionando la distribución y abundancia de la macrofauna bentónica. Se considera que la influencia de factores físicos son los más influyentes, siendo consideradas las interacciones biológicas de menor importancia en algunas ocasiones, debido a que el alto dinamismo de estas playas depende en mayor medida de las características físicas. Pero cabe destacar que la estructura de las comunidades depende de la interacción de factores tanto bióticos como abióticos, pasando a ser la caracterización físico-biológica la más adecuada para explicar la regulación y dinámica en los ecosistemas marinos. Se replanteó el estudio de tres playas (playa norte de Gandia-Ahuir, Venecia y Marenys de Rafalcaid) del sector sur del Golfo de Valencia con distintas características morfológicas, hidrodinámicas y fisicoquímicas del sedimento y agua, muestreándose a distintas profundidades, entre 0.5 y 5 m. de profundidad, con tal de establecer la distribución y abundancia de sus especies, así como la similitud entre las comunidades de cada una de ellas, y los parámetros más influyentes en la distribución y abundancia de la macrofauna. Tanto la abundancia de especies como la frecuencia y la riqueza difirieron entre las tres playas, aunque se observó un claro patrón batimétrico. A medida que aumentaba la profundidad se observó mayor homogeneidad debido a que la influencia de la hidrodinámica diferencial en cada playa es menor. La mayor riqueza se presentó en Venecia debido a su menor exposición y por tanto menor influencia de las variables físicas. En cuanto a las variables más influyentes en la estructura de las comunidades, fueron la profundidad, la presencia de limos y arcillas y la concentración de nutrientes.Distribution and abundance of benthic macrofauna in sandy beaches can be influenced by different physical, chemical and biological parameters. It is considered that physical factors are the most important and biological interactions are negligible, due to the high dynamism of these beaches depends on highly the physical characteristics. But structure of communities depends on interaction of biotic and abiotic factors, becoming physical-biological characterization the most suitable to explain regulation and dynamics in marine ecosystems. This study comprised three beaches (north beach of Gandia-Ahuir, Venecia and Marenys Rafalcaid) in the southern Gulf of Valencia. These beaches have different morphology, hydrodynamism and physicochemical characteristics of sediment and water. They were sampled at different depths between 0.5 and 5m depth, to establish distribution and abundance of species, and similarity between the communities of each one, and to determine the most influential parameters in the distribution and abundance of macrofauna. Species abundance, frequency and richness differed between the three beaches, showing a bathymetric pattern. The deeper the beach is the higher homogeneity in the communities it was observed, because of the influence of differential hydrodynamism was small. Venecia presented more richness than the other beaches due to it presents the lowest exposure and therefore a minor influence of physical variables. Finally, the most influential variables in the structure of communities were depth, presence of silt and clay and nutrient concentration.Escrivá Perales, J. (2013). Distribución y abundancia de macrofauna bentónica del infralitoral somero. Universitat Politècnica de València. http://hdl.handle.net/10251/3284
    corecore